CONTRA LA MISÈRIA PLANIFICADA
CONTRA LA DICTADURA ECONÒMICA
QUE LA POR CANVIÏ DE BÀNDOL
“Dels polítics només podem esperar l’engany, l’única revolució definitiva és la que fa el poble i dirigeixen els treballadors” ( Rodolfo Walsh ).
Pocs sabran qui fou l’autor d’aquesta frase. Rodolfo Walsh fou un escriptor i periodista argentí que, en plena dictadura decidí treballar com a expert d’intel·ligència en la resistència. A mesura que els seus companys anaven caient, coneixedor que la seva fi seria pròxima en aquella guerra bruta de tortures, assassinats i desaparicions, el primer aniversari del cop militar escrigué una carta oberta que envià a deu bústies diferents a fi que el seu testimoni el pogués sobreviure. Més enllà de la denuncia de la repressió, Walsh explicà que aquells fets, tanmateix “no són els qui més patiments han ocasionat al poble ni les pitjors violacions dels drets humans. En la política econòmica d’aquest govern ha d’explicar-se no només l’explicació dels seus crims, sinó una atrocitat encara pitjor que castiga a milions d’éssers humans amb la misèria planificada”. Es referia a la teràpia del shock econòmica, l’ús d’una dictadura com a mitjà per assolir l’objectiu d’imposar les polítiques neoliberals que enfonsaren les societats llatinoamericanes, i que portaren a més de la meitat de la gent a viure sota el llindar de la pobresa.L’endemà d’enviar la carta, el 25 de març de 1977, Walsh, no sense treure l’arma i ferir alguns dels soldats que l’anaven a detenir, fou abatut a trets, i el seu cos fou cremat, i llençat al riu. Una manera de fer bona la seva frase: “Les nostres classes dominants han volgut sempre que els treballadors no tinguin història, no tinguin doctrina, no tinguin herois ni màrtirs. Cada lluita ha de començar de nou, separada de les lluites anteriors: l’experiència col·lectiva es perd, les lliçons s’obliden. La història sembla així com propietat privada els amos de la qual són els mateixos que els de totes les coses”.